Sóc jo..
Feia temps que no escrivia res, no he desaparegut, encara estic aquí i encara existeixo..
Bé, la vida (després d’unes previsions erronees sobre el que volia estudiar), m’ha portat a Disforner, una fàbrica dedicada a fer ensaimades, pastissos, crussans, coques, etc.
La vida, m’ha portat al que es coneix literalment com “jornada laboral”.
Després de veure el que hi ha, cada vegada tinc més clar que faré l’any vinent..i no es una altra cosa que tornar a estudiar, per qué no m’hi veig fent ensaimades durant tota la meva vida, és més, no m’hi veig ni dos messos més fent-les, i menys a Disforner..
Ara mateix estic bastant ferit, no entenc la meva vida, visc a una vida plena d’incertesses, encara estic molt empenedit de quan vaig deixar la carrera..(per uns motius que no venen al cas)..pero bueno..aixi és la vida.
D’aquells dos messos m’emporto coses, el que serà l’universitat, quin tipus de gent hi va, etc, tot em va sorprendre gratament i es que m’emporto l’experiencia de dos messos i el coneixer gent nova, com en Victor, Cristian,Santi, Carles, Joan, Andreu, Guillem, etc..
L’única esperança que tinc ara mateix i l’únic que sé segur, és que mentres estigui escrivint aquestes linies, estaré viu. Una vegada acabat això, no sé que sera de mi.
Labels: Personals
3 Comments:
Tens tota la rao quan dius que as guanyat un bon amic, perque Jo, sempre et tindré com un bon amic tot i la brevetat de la nosta estada junts.
Tens tota la rao quan dius que as guanyat un bon amic, perque Jo, sempre et tindré com un bon amic tot i la brevetat de la nosta estada junts.
Això és ego y la resta són tonteries, joan. Amb mi, Ferran, has guanyat un gran fill de puta però sempre val més tenir un gran fill de puta com company que un fill de puta que no valgui res, quan t'hi poses al menys has de procurar ficar-t'hi el máxim al paper, això deia stanislavsky.
Post a Comment
Subscribe to Post Comments [Atom]
<< Home