Pacte nacional vivenda

Davant de la crispació amb el tema habitatge, Dilluns dia 8 d’Octubre a la Generalitat de Catalunya, tots els partits polítics (menys el Partit Popular i Convergència i Unió) i 34 entitats catalanes (constructors, agents socials, organitzacions, etc), varen firmar el Pacte per a l’habitatge a Catalunya que estarà vigent els pròxims 10 anys.
L’objectiu d’aquest pacte és marcar les polítiques de vivenda. La despesa serà de 8.200 milions d’Euros, amb els quals es realitzaran 160.000 pisos de protecció oficial nous, la rehabilitació d’uns altres 300.000 pisos, d’instal·lació de 10.000 ascensors a pisos rehabilitats, ajudes directes marcades per la renda a 140.000 famílies, ajudes per millorar l’accés a les vivendes a 35.000 persones grans i 35.000 persones discapacitades, subvencions per 60.000 llars amb possible risc i l’intent de conscienciar a la gent a llogar pisos, entre d’altres mesures.

Com a ciutadà jove català, treballador i preocupat per tots els problemes que existeixen per accedir a una vivenda, trobo que aquest pacte és un primer pas per intentar solucionar el que ja és de fa molt temps el principal problema de la societat espanyola, tot i que discrepo d’algunes de les mesures que segons aquest pacte es duran a terme.

Al programa “La nit al dia” realitzat a tv3, el mateix dia 8 d’Octubre, van fer un debat sobre aquest pacte. Amb aquest debat, l’única conclusió i l’únic pensament que em va anar donant voltes al cap, va ser que els constructors seguiran sent igual de rics, seguiran guanyant el mateix i no faran cap esforç per reduir costos, tal i com deien.
Aquest pensament em va sorgir quan vaig escoltar al senyor Enric Reyna (constructor) dient-li al senyor Manuel Bustos (alcalde de Sabadell) que es podrien baratar costos i construir un número total de pisos (no recordo ara quina era la quantitat) si li proporcionaven sòl barat.
Arrel d’això, em pregunto: Sòl barat? per què em d’urbanitzar encara més?, no crec que sigui correcte urbanitzar sòl fèrtil, acabar amb el poc verd que ens queda, quan esta més que comprovat de que avui dia hi ha molts pisos on no viu ningú, molts pisos desaprofitats. A més, aquests pisos (un tant per cent) estaran destinats a la venta, cosa que tampoc trobo correcte ja que penso que el que fa falta es fomentar el lloguer, aquest pacte diu que el fomenta, però es il·lògic fomentar el lloguer quan obligues a vendre un tant per cent dels pisos que fas.
D’altre banda, trobo que tot el problema de l’habitatge no és del tot un problema polític, sinó que intervenen molts altres factors.
Tot i aquests matisos, si s’aplica tal i com és, obtindrem a llarg termini la solució.